A mode de conclusió...

Bona tarda a tots i totes,

Després d'un temps d'entrades al blog, de rebre comentaris de companys i companyes, de realitzar-los... s'acaba l'assignatura Processos Psicològics Bàsics i segurament també acaba aquest blog. No descarto la idea que segueixi fent alguna entrada en algun moment puntual però no amb tanta freqüència com fins ara. Per això, voldria fer una mena de comiat regalant-vos un petit text, segurament molt conegut per tots vosaltres, però que té un gran significat i que mai va malament llegir-lo per adonar-te de la raó que té. Aquí us el deixo:

" Ens convencem a nosaltres mateixos que la vida serà millor després de...: acabar la carrera, després d'aconseguir treball, després de casar-nos, després de tenir un fill i després de tenir-ne un altre. Després ens sentim frustrats perquè els nostres fills no són suficientment grans i pensem que serem més feliços quan creixin i deixin de ser nens; després ens desesperem perquè són adolescents, difícils de tractar. Pensem: serem més feliços quan surtin d'aquesta etapa. Després decidim que la nostra vida serà completa quan a la nostra parella li vagi millor, quan tinguem un cotxe, quan puguem anar de vacances, quan aconseguim l'ascens, quan ens retirem.

La veritat és que no hi ha un millor moment per ser feliç que ara mateix. Si no és ara: quan?? La vida sempre estarà plena de després, de reptes. És millor admetre-ho i decidir ser feliç ara de totes formes. No hi ha un després, ni un camí per a la felicitat, la felicitat és el camí i és ara... Aprofita cada moment que vius i aprofita'l més perquè l'has compartit amb algú especial, tan especial que el portes al cor i recorda que el temps no espera per ningú.

Així que deixa d'esperar fins que acabis la Universitat, fins que t'enamoris, fins que trobis treball, fins que et casis, fins que tinguis fills, fins que se'n vagin de casa, fins que et divorciïs, fins que perdis aquests 10 quilos de més, fins el divendres a la nit o fins el diumenge pel matí, fins a la primavera, l'estiu, la tardor o l'hivern o fins que et moris per decidir i creure't que no hi ha millor moment que aquest per ser feliç. La felicitat és un trajecte, no un destí.

Treballa com si no necessitessis diners, estima com si mai t'haguessin ferit i balla com si ningú t'estigués mirant.

Espero que us hagi agradat, molta sort per tots i totes!

Cèlia

Què són les intel·ligències múltiples? Com es poden aplicar a l'aula?

Bon dia!

A la classe d'ahir, se'ns va presentar el tema de la intel·ligència i més concretament les intel·ligències múltiples presentades per Gardner. Aquest, a diferència d'altres teòrics que definien la intel·ligència com una sola facultat, la qual es podia mesurar a partir de proves molt culturalitzades i només hi havia una sola intel·ligència i aquesta era per tota la vida, Gardner va presentar la intel·ligència com la capacitat per resoldre problemes i elaborar productes que són valorats en una determinada cultura. Per tant, Gardner donava importància a la cultura, la qual era un element clau per entendre la intel·ligència. Alhora, va postular l'existència de múltiples intel·ligències les quals són entrenables i reben el nom d'intel·ligència lingüística, lògico- matemàtica, espaial, corporal- cinestèsica, musical, naturalista, intrapersonal i interpersonal.

Moguda per l'interès de saber una mica més envers aquests vuit tipus d'intel·ligències múltiples, he trobat un vídeo que les presenta i explica una mica en què es basa cadascuna:

http://www.youtube.com/watch?v=_40hJbl70TY

Tenint en compte la importància de les intel·ligències múltiples he volgut cercar una mica d'informació envers com aquestes es poden portar a terme a l'aula (o com es porten). En aquest cas he trobat un primer video d'una entrevista que es realitza a una professora, Núria Alart. Aquesta exposa, en primer lloc, una mica la definició de les intel·ligències múltiples per passar a explicar la importància d'incloure aquestes a l'aula cosa que implica un canvi de mirada en els docents. Però, sobretot, voldria destacar la importància que dóna al fet de valorar les potencialitats dels alumnes i de conèixer-los bé, dos punts fonamentals per dur a terme una bona pràctica docent. Penso que és molt interessant aquesta última reflexió que realitza al final de l'entrevista. Cal destacar també, com aquesta professora presenta una novena intel·ligència emocional anomenada existencial i la defineix com les reflexions envers la vida i la mort. Una intel·ligència, també important en la nostra vida.

http://www.youtube.com/watch?v=0oM2FMqP9QI

Finalment, he trobat un altre vídeo que també parla sobre les intel·ligències múltiples a l'aula. En aquest es presenta la definició de cada intel·ligència múltiple, les professions que estan relacionades amb aquesta i les possibles aplicacions a l'aula. Trobo que és de gran interès pel fet que ens dóna a entendre com és possible incloure totes aquestes intel·ligències a l'aula a partir de diferents activitats les quals no presenten cap dificultat per part del mestre/a per tal de realitzar-les.

http://www.youtube.com/watch?v=YtjOqAWTUqc

Fins aviat!

Cèlia

La intel·ligència emocional

Per què algunes persones semblen que tenen un do especial que els permet viure bé, tot i que no siguin les persones que més destaquen per la seva intel·ligència? Per què no sempre l'alumne/a més intel·ligent acaba essent el més exitós? Per què unes persones són més capaces que d'altres a l'hora d'enfontrar contratemps, superar obstacles i veure les dificultats sota una óptica diferent?

En 1995, amb l'aparició de llibre La inteligencia emocional de Goleman, aquest va intentar definir, d'una manera cautelosa, la intel·ligència emocional. A l'apèndix 1 del seu segon llibre la va presentar d'aquesta manera:



“El término inteligencia emocional se refiere a la capacidad de reconocer nuestros propios sentimientos, los sentimientos de los demás, motivarnos y manejar adecuadamente las relaciones que sostenemos con los demás y con nosotros mismos. Se trata de un término que engloba habilidades muy distintas-aunque complementarias-a la inteligencia académica, la capacidad exclusivamente cognitiva medida por el cociente intelectual...”.

Tant en la definició realitzada per Goleman com en moltes altres definicions dutes a terme per altres autors com per exemple, Weisinger o Coopers i Sawaf, l'eix principal de la definició de la intel·ligència emocional són les emocions. Tot gira al voltant de com s'identifiquen, com es controlen i com s'utilitzen d'una manera productiva, tant pel que fa a les nostres emocions, el nostre comportament i la nostra relació amb els demés com pel que fa a les emocions dels altres, és a dir, les que podem identificar o generar en els demés.

Per tot això, cal destacar que no hi ha cap dubte del fet que les emocions juguen un paper significatiu a les nostres vides ja que poden generar estímuls i energies poderoses per tal d'aconseguir els objectius que ens proposem, però alhora, poden generar frustracions profundes que inhibeixin els nostres pensaments i accions. Pel que fa a les nostres relacions amb els demés, les emocions poden ser capaces d'ajudar-nos a transmetre entusiasme però alhora, poden generar-nos conflictes si no sabem controlar-les de manera adequada, és a dir, d'una forma "intel·ligent".

Relacionat amb el tema de la intel·ligència emocional he trobat un video que en parla una mica que penso que és força interessant.

Aquí us deixo el link de la pàgina web de la qual he extret la informació teòrica ja que n'hi ha molta i penso que és força interessant:

http://www.inteligencia-emocional.org/informacion/introduccion_inteligencia.htm

I el link del video:

http://www.youtube.com/watch?v=ds03KExhsh0&feature=related

" Cualquiera puede ponerse furioso... eso es fácil. Pero, ponerse furioso con la persona correcta, en la intensidad correcta, en el momento correcto, por el motivo correcto, y de la forma correcta... Eso no es fácil." Aristóteles

Fins aviat,

Cèlia Martínez

¿Sabes cómo me llamo? Yo no. ¿Sabes dónde vivo? Yo no.

Bon dia/migdia,

Relacionat amb el tema que estem parlant últimament a classe sobre la memòria i donat el meu interès sobre una malaltia relacionada amb aquest procés psicològic com és l'Alzheimer, he cercat tres vídeos en els quals parlen diferents testimonis sobre com és la vida al costat d'algú que pateix aquesta malaltia. Penso que és molt interessant saber què és aquesta malaltia i què comporta però també, és important conèixer com viuen aquesta realitat les persones que estan al costat de les persones que pateixen l'Alzheimer. En aquests vídeos es veuen casos de dues filles que parlen sobre les seves mares. Com en un principi no entenien per què a la seva mare li passava això, com fins i tot s'enfadaven davant de la falta de memòria de la seva mare, la falta de temps per a elles que li provocava haver de cuidar a les seves mares, l'enorme cost econòmic que comporta aquesta malaltia, la preocupació d'heretar aquesta malaltia... Com també es pot veure el testimoni de unes noies que cuiden a persones amb aquesta malaltia i expliquen com viuen el dia a dia amb ells. Com reconeixen que molta gent no vol treballar d'això perquè saben que és difícil però que tot i així, a elles els emplena molt tractar amb aquestes persones, com això els provoca creixement personal.Penso que són tres petites històries que reflecteixen tres realitats envers una malaltia com és l'Alzheimer.

Aquí us deixo els tres links:

http://www.youtube.com/watch?v=8re52BnFGHg&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=dAWpT01YIvw&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=I7didvQKp_c&feature=related

Bon cap de setmana i fins aviat!

Cèlia

Els efectes de la droga

Bon dia,

Després de veure l'altre dia a classe el documental sobre l'heroïna, he trobat interessant cercar una mica més d'informació dels efectes que poden tenir les drogues en les persones.

Pensant que un vídeo a vegades és més il·lustratiu que una explicació escrita, he buscat un vídeo que parlés una mica sobre el tema. Aquí us el penjo perquè el pogueu veure, penso que és molt interessant:

http://www.youtube.com/watch?v=H1BIs-faJs8

Algunes de les idees de què parla són que la conducta adictiva és la interacció de factors genètics (gairebé un 50%) i factors ambientals.En aquest punt, m'he quedat amb el dubte de saber ben bé aquests factors genètics quins són i per què tenen aquest gran pes en una conducta adictiva. És a dir, sempre havia pensat que hi havia molt més de pes en els factors ambientals a l'hora de començar a prendre una droga i acabar-ne essent dependent. Tots sabem la història dels amics que consumeixen i inciten a aquell que no ho fa a fer-ho perquè sinó ja no és com ells... Què en penseu vosaltres?

Una altra de les aportacions que fa el vídeo és que hi ha uns certs trets de personalitat que produeixen risc a l'hora de consumir drogues i acabar tenint una conducta adictiva. Aquests trets són: persones que busquen continuament noves sensacions, falta de control en els impulsos i baixa tolerància a la frustració.

Finalment, un altre dels punts de què parla aquest vídeo és com una persona amb un quadre de dependència a les drogues no li importa tenir problemes familiars, laborals, socials... i persisteix en el seu consum. En aquest punt m'agradaria fer una relació amb totes les experiències que vam veure al vídeo de l'altre dia sobre l'heroïna, en com la majoria dels consumidors deixaven de veure a la seva família, es prostutien per tenir diners, deixaven a la parella...

En conclusió, penso que aquest món de les drogues, els seus efectes, la conducta adictiva...és un món molt present en la nostra societat i que és interessant conèixer-lo.

Fins aviat,

Cèlia

Motivació laboral i motivació escolar

Bon dia,

En l'última classe, després de veure el documental sobre Els nens de l'estació de Leningradsky, es va parlar una mica sobre la motivació intrínseca i la motivació extrínseca.

La motivació intrínseca fa referència al fet de dur a terme un comportament pel gaudi o plaer que aquest ens proporciona. Fem allò simplement pel plaer que ens provoca, sense esperar res a canvi.
La motivació extrínseca apareix quan allò que ens atrau no és l'acció que realitzem sinó allò que rebem a canvi de fer aquesta activitat, per exemple, podem fer alguna cosa perquè sabem que si la fem rebrem diners.

Partint de la definició d'aquests dos conceptes, he trobat dos vídeos que penso que són molt interessants sobre la motivació laboral i la motivació escolar. Després de mirar-los tots dos, he pogut extreure una conclusió clara: la motivació intrínseca és essencial per a dur qualsevol activitat a terme d'una manera correcta, és a dir, es necessita d'aquest plaer, d'aquest gust per fer una cosa per tal de realitzar-la amb ganes i satisfacció. Aquesta motivació traduida al món escolar té una importància cabdal.
Aquí us deixo els links dels videos a veure què us semblen:
http://www.youtube.com/watch?v=122iPOBgnpU&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=AwFTd5xQUDo

Fins aviat!

Cèlia

La realitat de segon ordre

Bon dia,

Aquests últims dies a classe hem estat parlant força sobre la realitat de segon ordre que formem cadascú de nosaltres en les nostres pròpies ments i que per tant, és purament subjectiva.

Moguda per l'interès de saber una mica més sobre aquesta realitat, he realitzat una cerca i he trobat un document curt, però crec que molt interessant envers aquesta realitat, la consciència, la realitat de primer ordre...

Són moltes les aportacions que es fan envers la realitat psicològica (així s'anomena a la realitat de segon ordre en aquest text), però algunes de les que més interès m'ha causat serien les que parlen sobre com per a les persones, les coses no són el que són sinó el que volem que siguin gràcies a aquesta realitat subjectiva que ens anem formant a partir de les interaccions que vivim. També, he trobat molt interessant l'explicació d'una de les principals feines de l'activitat psíquica com és realitzar la validació del món intern mitjançant el contrast amb la realitat física i la realitat de segon ordre d'aquelles persones amb les que interactuem.

Aquests són només dos dels exemples del que es pot trobar en aquest text. Penso que és curt però molt intens i us recomano que us el llegiu.
Per la meva part, després de llegir-ho, la veritat que m'ha fet reflexionar del "poder" que arriba a tenir aquesta realitat subjectiva en les nostres vides, en la nostra manera d'actuar i com és, aquest significat que li donem a les coses o les persones el que ens fa moure'ns d'una manera o una altra.

Al ser un PDF no el puc penjar o no el sé penjar, haurieu d'anar al google i posar "realidad psicológica" i el primer resultat que us surt: La realidad psicológica: Ensayo sobre el acontecer en la conciencia. És aquest el document.

Fins aviat,

Cèlia Martínez