Bona tarda a tots i totes,
Després d'un temps d'entrades al blog, de rebre comentaris de companys i companyes, de realitzar-los... s'acaba l'assignatura Processos Psicològics Bàsics i segurament també acaba aquest blog. No descarto la idea que segueixi fent alguna entrada en algun moment puntual però no amb tanta freqüència com fins ara. Per això, voldria fer una mena de comiat regalant-vos un petit text, segurament molt conegut per tots vosaltres, però que té un gran significat i que mai va malament llegir-lo per adonar-te de la raó que té. Aquí us el deixo:
" Ens convencem a nosaltres mateixos que la vida serà millor després de...: acabar la carrera, després d'aconseguir treball, després de casar-nos, després de tenir un fill i després de tenir-ne un altre. Després ens sentim frustrats perquè els nostres fills no són suficientment grans i pensem que serem més feliços quan creixin i deixin de ser nens; després ens desesperem perquè són adolescents, difícils de tractar. Pensem: serem més feliços quan surtin d'aquesta etapa. Després decidim que la nostra vida serà completa quan a la nostra parella li vagi millor, quan tinguem un cotxe, quan puguem anar de vacances, quan aconseguim l'ascens, quan ens retirem.
La veritat és que no hi ha un millor moment per ser feliç que ara mateix. Si no és ara: quan?? La vida sempre estarà plena de després, de reptes. És millor admetre-ho i decidir ser feliç ara de totes formes. No hi ha un després, ni un camí per a la felicitat, la felicitat és el camí i és ara... Aprofita cada moment que vius i aprofita'l més perquè l'has compartit amb algú especial, tan especial que el portes al cor i recorda que el temps no espera per ningú.
Així que deixa d'esperar fins que acabis la Universitat, fins que t'enamoris, fins que trobis treball, fins que et casis, fins que tinguis fills, fins que se'n vagin de casa, fins que et divorciïs, fins que perdis aquests 10 quilos de més, fins el divendres a la nit o fins el diumenge pel matí, fins a la primavera, l'estiu, la tardor o l'hivern o fins que et moris per decidir i creure't que no hi ha millor moment que aquest per ser feliç. La felicitat és un trajecte, no un destí.
Treballa com si no necessitessis diners, estima com si mai t'haguessin ferit i balla com si ningú t'estigués mirant.
Espero que us hagi agradat, molta sort per tots i totes!
Cèlia
Cèlia, estic molt d'acord amb el significat d'aquest text. Malhauradament no som conscients de portar-lo a terme en el dia a dia. Quan arribem a la vida adulta, les nostres responsabilitats i preocupacions no ens deixen viure el present. En aquest sentit, tenim molt a aprendre dels nens; són grans especialistes en viure el moment. Només cal observar la seva mirada i veure com la seva capacitat de sorprendre's els fa gaudir de qualsevol activitat.
ResponEliminaMolt bona entrada! Convida a la reflexió.
Sempre és interessant tancar un procés amb elegància. I aquest final -suposat- ho és, Cèlia!
ResponEliminaUn gran regal de comiat.
Gràcies Celia!!!
ResponEliminaAmb dies com avui que una esta estudiant per fer uns exàmens aquestes historietes ajuden i et fan pensar en que tot el que vivim ho hem de viure amb ilusió i com si fos el millor que ens podria passar quasi, bé espero que tot vagi tant bé o fins i tot millor que fins ara!