La intel·ligència emocional

Per què algunes persones semblen que tenen un do especial que els permet viure bé, tot i que no siguin les persones que més destaquen per la seva intel·ligència? Per què no sempre l'alumne/a més intel·ligent acaba essent el més exitós? Per què unes persones són més capaces que d'altres a l'hora d'enfontrar contratemps, superar obstacles i veure les dificultats sota una óptica diferent?

En 1995, amb l'aparició de llibre La inteligencia emocional de Goleman, aquest va intentar definir, d'una manera cautelosa, la intel·ligència emocional. A l'apèndix 1 del seu segon llibre la va presentar d'aquesta manera:



“El término inteligencia emocional se refiere a la capacidad de reconocer nuestros propios sentimientos, los sentimientos de los demás, motivarnos y manejar adecuadamente las relaciones que sostenemos con los demás y con nosotros mismos. Se trata de un término que engloba habilidades muy distintas-aunque complementarias-a la inteligencia académica, la capacidad exclusivamente cognitiva medida por el cociente intelectual...”.

Tant en la definició realitzada per Goleman com en moltes altres definicions dutes a terme per altres autors com per exemple, Weisinger o Coopers i Sawaf, l'eix principal de la definició de la intel·ligència emocional són les emocions. Tot gira al voltant de com s'identifiquen, com es controlen i com s'utilitzen d'una manera productiva, tant pel que fa a les nostres emocions, el nostre comportament i la nostra relació amb els demés com pel que fa a les emocions dels altres, és a dir, les que podem identificar o generar en els demés.

Per tot això, cal destacar que no hi ha cap dubte del fet que les emocions juguen un paper significatiu a les nostres vides ja que poden generar estímuls i energies poderoses per tal d'aconseguir els objectius que ens proposem, però alhora, poden generar frustracions profundes que inhibeixin els nostres pensaments i accions. Pel que fa a les nostres relacions amb els demés, les emocions poden ser capaces d'ajudar-nos a transmetre entusiasme però alhora, poden generar-nos conflictes si no sabem controlar-les de manera adequada, és a dir, d'una forma "intel·ligent".

Relacionat amb el tema de la intel·ligència emocional he trobat un video que en parla una mica que penso que és força interessant.

Aquí us deixo el link de la pàgina web de la qual he extret la informació teòrica ja que n'hi ha molta i penso que és força interessant:

http://www.inteligencia-emocional.org/informacion/introduccion_inteligencia.htm

I el link del video:

http://www.youtube.com/watch?v=ds03KExhsh0&feature=related

" Cualquiera puede ponerse furioso... eso es fácil. Pero, ponerse furioso con la persona correcta, en la intensidad correcta, en el momento correcto, por el motivo correcto, y de la forma correcta... Eso no es fácil." Aristóteles

Fins aviat,

Cèlia Martínez

¿Sabes cómo me llamo? Yo no. ¿Sabes dónde vivo? Yo no.

Bon dia/migdia,

Relacionat amb el tema que estem parlant últimament a classe sobre la memòria i donat el meu interès sobre una malaltia relacionada amb aquest procés psicològic com és l'Alzheimer, he cercat tres vídeos en els quals parlen diferents testimonis sobre com és la vida al costat d'algú que pateix aquesta malaltia. Penso que és molt interessant saber què és aquesta malaltia i què comporta però també, és important conèixer com viuen aquesta realitat les persones que estan al costat de les persones que pateixen l'Alzheimer. En aquests vídeos es veuen casos de dues filles que parlen sobre les seves mares. Com en un principi no entenien per què a la seva mare li passava això, com fins i tot s'enfadaven davant de la falta de memòria de la seva mare, la falta de temps per a elles que li provocava haver de cuidar a les seves mares, l'enorme cost econòmic que comporta aquesta malaltia, la preocupació d'heretar aquesta malaltia... Com també es pot veure el testimoni de unes noies que cuiden a persones amb aquesta malaltia i expliquen com viuen el dia a dia amb ells. Com reconeixen que molta gent no vol treballar d'això perquè saben que és difícil però que tot i així, a elles els emplena molt tractar amb aquestes persones, com això els provoca creixement personal.Penso que són tres petites històries que reflecteixen tres realitats envers una malaltia com és l'Alzheimer.

Aquí us deixo els tres links:

http://www.youtube.com/watch?v=8re52BnFGHg&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=dAWpT01YIvw&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=I7didvQKp_c&feature=related

Bon cap de setmana i fins aviat!

Cèlia

Els efectes de la droga

Bon dia,

Després de veure l'altre dia a classe el documental sobre l'heroïna, he trobat interessant cercar una mica més d'informació dels efectes que poden tenir les drogues en les persones.

Pensant que un vídeo a vegades és més il·lustratiu que una explicació escrita, he buscat un vídeo que parlés una mica sobre el tema. Aquí us el penjo perquè el pogueu veure, penso que és molt interessant:

http://www.youtube.com/watch?v=H1BIs-faJs8

Algunes de les idees de què parla són que la conducta adictiva és la interacció de factors genètics (gairebé un 50%) i factors ambientals.En aquest punt, m'he quedat amb el dubte de saber ben bé aquests factors genètics quins són i per què tenen aquest gran pes en una conducta adictiva. És a dir, sempre havia pensat que hi havia molt més de pes en els factors ambientals a l'hora de començar a prendre una droga i acabar-ne essent dependent. Tots sabem la història dels amics que consumeixen i inciten a aquell que no ho fa a fer-ho perquè sinó ja no és com ells... Què en penseu vosaltres?

Una altra de les aportacions que fa el vídeo és que hi ha uns certs trets de personalitat que produeixen risc a l'hora de consumir drogues i acabar tenint una conducta adictiva. Aquests trets són: persones que busquen continuament noves sensacions, falta de control en els impulsos i baixa tolerància a la frustració.

Finalment, un altre dels punts de què parla aquest vídeo és com una persona amb un quadre de dependència a les drogues no li importa tenir problemes familiars, laborals, socials... i persisteix en el seu consum. En aquest punt m'agradaria fer una relació amb totes les experiències que vam veure al vídeo de l'altre dia sobre l'heroïna, en com la majoria dels consumidors deixaven de veure a la seva família, es prostutien per tenir diners, deixaven a la parella...

En conclusió, penso que aquest món de les drogues, els seus efectes, la conducta adictiva...és un món molt present en la nostra societat i que és interessant conèixer-lo.

Fins aviat,

Cèlia

Motivació laboral i motivació escolar

Bon dia,

En l'última classe, després de veure el documental sobre Els nens de l'estació de Leningradsky, es va parlar una mica sobre la motivació intrínseca i la motivació extrínseca.

La motivació intrínseca fa referència al fet de dur a terme un comportament pel gaudi o plaer que aquest ens proporciona. Fem allò simplement pel plaer que ens provoca, sense esperar res a canvi.
La motivació extrínseca apareix quan allò que ens atrau no és l'acció que realitzem sinó allò que rebem a canvi de fer aquesta activitat, per exemple, podem fer alguna cosa perquè sabem que si la fem rebrem diners.

Partint de la definició d'aquests dos conceptes, he trobat dos vídeos que penso que són molt interessants sobre la motivació laboral i la motivació escolar. Després de mirar-los tots dos, he pogut extreure una conclusió clara: la motivació intrínseca és essencial per a dur qualsevol activitat a terme d'una manera correcta, és a dir, es necessita d'aquest plaer, d'aquest gust per fer una cosa per tal de realitzar-la amb ganes i satisfacció. Aquesta motivació traduida al món escolar té una importància cabdal.
Aquí us deixo els links dels videos a veure què us semblen:
http://www.youtube.com/watch?v=122iPOBgnpU&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=AwFTd5xQUDo

Fins aviat!

Cèlia

La realitat de segon ordre

Bon dia,

Aquests últims dies a classe hem estat parlant força sobre la realitat de segon ordre que formem cadascú de nosaltres en les nostres pròpies ments i que per tant, és purament subjectiva.

Moguda per l'interès de saber una mica més sobre aquesta realitat, he realitzat una cerca i he trobat un document curt, però crec que molt interessant envers aquesta realitat, la consciència, la realitat de primer ordre...

Són moltes les aportacions que es fan envers la realitat psicològica (així s'anomena a la realitat de segon ordre en aquest text), però algunes de les que més interès m'ha causat serien les que parlen sobre com per a les persones, les coses no són el que són sinó el que volem que siguin gràcies a aquesta realitat subjectiva que ens anem formant a partir de les interaccions que vivim. També, he trobat molt interessant l'explicació d'una de les principals feines de l'activitat psíquica com és realitzar la validació del món intern mitjançant el contrast amb la realitat física i la realitat de segon ordre d'aquelles persones amb les que interactuem.

Aquests són només dos dels exemples del que es pot trobar en aquest text. Penso que és curt però molt intens i us recomano que us el llegiu.
Per la meva part, després de llegir-ho, la veritat que m'ha fet reflexionar del "poder" que arriba a tenir aquesta realitat subjectiva en les nostres vides, en la nostra manera d'actuar i com és, aquest significat que li donem a les coses o les persones el que ens fa moure'ns d'una manera o una altra.

Al ser un PDF no el puc penjar o no el sé penjar, haurieu d'anar al google i posar "realidad psicológica" i el primer resultat que us surt: La realidad psicológica: Ensayo sobre el acontecer en la conciencia. És aquest el document.

Fins aviat,

Cèlia Martínez

L'AUTOESTIMA

Bona tarda,

Dimecres passat durant l’hora de classe de Processos Psicològics Bàsics es va fer un recorregut ràpid envers alguns dels temes que es tractarien en aquesta matèria, sobre alguns dubtes o curiositats que teníem referents a algun concepte concret o algun dels temes que ens agradaria treballar i que potser no estan programats per a dur-los a terme.

Com bé vaig dir en aquell moment, m’agrada i estic força interessada sobre el tema de l’autoestima. Tot i que ja l’he tractada una mica durant aquests anys de magisteri (a la matèria de psicologia) m’agradaria aprofundir-hi una mica més. Entre algunes de les preguntes que em faig, hi ha: com es pot ajudar a una persona amb l’autoestima baixa? O més ben dit, es pot ajudar a algú amb l’autoestima baixa o ha de ser la pròpia persona la que ho faci? Què es pot fer per superar una baixa autoestima?

Per tot això, he fet una petita cerca envers el tema de l’autoestima i què es pot fer davant d’una autoestima baixa.

L’autoestima es podria definir com la valoració que ens fem de nosaltres mateixos a partir de les sensacions i experiències que hem anant incorporant al llarg de la nostra vida. Aquesta autoavaluació és molt important  ja que d’ella depèn en gran part la realització del nostre potencial personal i tot allò que aconseguim fer a la vida.

L’autoestima es va formant a poc a poc al llarg de la vida ja que cada etapa ens aporta, amb major o menor grau, experiències i sentiments, que ens donaran com a resultat una sensació general de validesa o incapacitat. Cal tenir present, que és durant l’adolescència quan es provoca una crisi en el desenvolupament de l’autoestima.

La baixa autoestima està relacionada amb una distorsió del pensament. Així, les persones que tenen una baixa autoestima tenen una visió molt distorsionada d’allò que són realment, de la mateixa manera que mantenen unes exigències molt perfeccionistes sobre allò que deurien ser o fer.

Tot i així, i com s’ha esmentat anteriorment, l’autoestima pot ser canviada i millorada. Algunes de les coses que podem fer millorar-la són: convertir allò negatiu en positiu, no generalitzar, centrar-nos en allò positiu, fer-nos conscients dels nostres èxits, no comparar-nos,  confiar en nosaltres mateixos, acceptar-nos tal i com som i esforçar-nos per a millorar.

Per a poder dur a terme tot aquest treball, hi ha un mètode anomenat Projecte de superació personal  el qual ajuda a canviar aquelles coses que no ens agraden de nosaltres mateixos.

Penso que tot i que això només és una petita pinzellada sobre el tema de l’autoestima, està molt bé per començar a reflexionar envers la nostra autoestima. Tenint en compte que aquesta és tan important i condiciona tant el nostre dia a dia, seria oportú poder dedicar cada dia una estona a pensar en aquelles coses que fem bé, allò que estem aconseguint dia rere dia i en definitiva, dedicar-nos més estona a estimar-nos a nosaltres mateixos.

Aquí us deixo dos links amb la pàgina web on he extret aquesta informació, feu-li una ullada perquè és molt més extensa i també us deixo un vídeo que he trobat que parla sobre la baixa autoestima. Espero que us agradi.

Fins aviat!

http://www.psicologia-online.com/autoayuda/autoestima/autosuperacion.shtml

http://www.youtube.com/watch?v=0pIgbcb9AwE

Benvinguda al nou blog!

Benvinguts i benvingudes,

Em dic Cèlia Martínez i estic cursant el 4rt curs de Psicopedagogia. Des de la matèria de Processos Psicològics Bàsics se'ns ha proposat la idea de fer un blog en el qual puguem anar deixant informacions interessants sobre temes que ens motivin, ens interessin o simplement, tinguem ganes d'investigar i saber-ne més.

Així, espero que aquí trobeu un espai en el qual apreneu coses noves o almenys, passeu una bona estona complementant alguns coneixements sobre diferents temes que us interessin.

Fins aviat!

Cèlia Martínez.