diumenge, 16 de gener del 2011

A mode de conclusió...

Bona tarda a tots i totes,

Després d'un temps d'entrades al blog, de rebre comentaris de companys i companyes, de realitzar-los... s'acaba l'assignatura Processos Psicològics Bàsics i segurament també acaba aquest blog. No descarto la idea que segueixi fent alguna entrada en algun moment puntual però no amb tanta freqüència com fins ara. Per això, voldria fer una mena de comiat regalant-vos un petit text, segurament molt conegut per tots vosaltres, però que té un gran significat i que mai va malament llegir-lo per adonar-te de la raó que té. Aquí us el deixo:

" Ens convencem a nosaltres mateixos que la vida serà millor després de...: acabar la carrera, després d'aconseguir treball, després de casar-nos, després de tenir un fill i després de tenir-ne un altre. Després ens sentim frustrats perquè els nostres fills no són suficientment grans i pensem que serem més feliços quan creixin i deixin de ser nens; després ens desesperem perquè són adolescents, difícils de tractar. Pensem: serem més feliços quan surtin d'aquesta etapa. Després decidim que la nostra vida serà completa quan a la nostra parella li vagi millor, quan tinguem un cotxe, quan puguem anar de vacances, quan aconseguim l'ascens, quan ens retirem.
La veritat és que no hi ha un millor moment per ser feliç que ara mateix. Si no és ara: quan?? La vida sempre estarà plena de després, de reptes. És millor admetre-ho i decidir ser feliç ara de totes formes. No hi ha un després, ni un camí per a la felicitat, la felicitat és el camí i és ara... Aprofita cada moment que vius i aprofita'l més perquè l'has compartit amb algú especial, tan especial que el portes al cor i recorda que el temps no espera per ningú.
Així que deixa d'esperar fins que acabis la Universitat, fins que t'enamoris, fins que trobis treball, fins que et casis, fins que tinguis fills, fins que se'n vagin de casa, fins que et divorciïs, fins que perdis aquests 10 quilos de més, fins el divendres a la nit o fins el diumenge pel matí, fins a la primavera, l'estiu, la tardor o l'hivern o fins que et moris per decidir i creure't que no hi ha millor moment que aquest per ser feliç. La felicitat és un trajecte, no un destí.
Treballa com si no necessitessis diners, estima com si mai t'haguessin ferit i balla com si ningú t'estigués mirant.

Espero que us hagi agradat, molta sort per tots i totes!

Cèlia

dimarts, 11 de gener del 2011

Què són les intel·ligències múltiples? Com es poden aplicar a l'aula?

Bon dia!

A la classe d'ahir, se'ns va presentar el tema de la intel·ligència i més concretament les intel·ligències múltiples presentades per Gardner. Aquest, a diferència d'altres teòrics que definien la intel·ligència com una sola facultat, la qual es podia mesurar a partir de proves molt culturalitzades i només hi havia una sola intel·ligència i aquesta era per tota la vida, Gardner va presentar la intel·ligència com la capacitat per resoldre problemes i elaborar productes que són valorats en una determinada cultura. Per tant, Gardner donava importància a la cultura, la qual era un element clau per entendre la intel·ligència. Alhora, va postular l'existència de múltiples intel·ligències les quals són entrenables i reben el nom d'intel·ligència lingüística, lògico- matemàtica, espaial, corporal- cinestèsica, musical, naturalista, intrapersonal i interpersonal.
Moguda per l'interès de saber una mica més envers aquests vuit tipus d'intel·ligències múltiples, he trobat un vídeo que les presenta i explica una mica en què es basa cadascuna:


Tenint en compte la importància de les intel·ligències múltiples he volgut cercar una mica d'informació envers com aquestes es poden portar a terme a l'aula (o com es porten). En aquest cas he trobat un primer video d'una entrevista que es realitza a una professora, Núria Alart. Aquesta exposa, en primer lloc, una mica la definició de les intel·ligències múltiples per passar a explicar la importància d'incloure aquestes a l'aula cosa que implica un canvi de mirada en els docents. Però, sobretot, voldria destacar la importància que dóna al fet de valorar les potencialitats dels alumnes i de conèixer-los bé, dos punts fonamentals per dur a terme una bona pràctica docent. Penso que és molt interessant aquesta última reflexió que realitza al final de l'entrevista. Cal destacar també, com aquesta professora presenta una novena intel·ligència emocional anomenada existencial i la defineix com les reflexions envers la vida i la mort. Una intel·ligència, també important en la nostra vida.


Finalment, he trobat un altre vídeo que també parla sobre les intel·ligències múltiples a l'aula. En aquest es presenta la definició de cada intel·ligència múltiple, les professions que estan relacionades amb aquesta i les possibles aplicacions a l'aula. Trobo que és de gran interès pel fet que ens dóna a entendre com és possible incloure totes aquestes intel·ligències a l'aula a partir de diferents activitats les quals no presenten cap dificultat per part del mestre/a per tal de realitzar-les.



Fins aviat!

Cèlia